Optimot. Consultes lingüístiques

arrancar

v tr
1 [desprender con esfuerzo] arrencar, arrancar.
2 fig treure. Arrancarle una idea de la cabeza, treure-li una idea del cap.
3 fig [obtener] arrencar. Arrancar aplausos, arrencar aplaudiments.
4 tecnol [poner en marcha] engegar. No puedo arrancar el motor, no puc engegar el motor.
5 mar arrencar.
6 med [expectorar] arrencar.
7 arrancar de raíz (o de cuajo) [íntegramente] arrencar de soca-rel (o d'arrel). El viento arrancó de cuajo los árboles, el vent va arrencar els arbres de soca-rel.

v intr
8 [empezar a andar] arrencar. El tren arrancó a las siete, el tren va arrencar a les set.
9 tecnol [empezar a funcionar] engegar-se pron. El motor no arranca, el motor no s'engega.
10 [tener origen] arrencar, néixer.
11 [con un infinitivo] arrencar, posar-se pron, llançar-se pron. Arrancó a correr, arrencà a córrer.
12 [a reír, a llorar] esclatar, esclafir, rompre.

v pron
13 [empezar bruscamente] arrencar [a fer una acció] intr. Después de la pausa, el bailarín se arrancó, després de la pausa, el ballarí arrencà a ballar.
14 de cop i volta, sense més ni més, quan menys t'ho penses (o m'ho penso, o s'ho pensa, etc). Se arrancó dándome cinco euros, de cop i volta em donà cinc euros, quan menys m'ho pensava em donà cinc euros.
15 arrancarse por [bulerías, peteneras, etc] engegar una [bulería, petenera, etc].

Abreviacions